Excelsitud vocal i musical aterren a les Pedreres amb ‘Bach to Beach’

Que la qualitat de la programació dels Fosquets de Lithica esdevé un encert ve marcat per les bones representacions artístiques que s’hi duen a terme. Ahir, en la tercera actuació del Festival d’Estiu dels Fosquets de Lithica, la música clàssica també hi deixà el segell de qualitat, ja que la soprano escocesa Carine Tinney i el pianista alemany Manuel Lange van congratular l’auditori de l’Amfiteatre. Un espectacle que es destil·la del Festival Bachcelona; que té nomenada i que ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona per la seua versatilitat envers espais i formats diversos en el marc de programes adaptats a sistemes socials i culturals diferents que, a més, abasten tot tipus de públics. Però també, i sobretot, per la categoria dels seus intèrprets. Era, per tant, una mostra que havia despertat interès.

L’actuació, emperò, vingué marcada per alguns retocs en el repertori inicial previst. La indisposició a última hora del pianista anunciat, Daniel Tarrida (alhora Director del Festival Bachcelona), obligà a ser substituït pel pianista berlinès Manuel Lange. El fet no va trastocar, tanmateix, l’essència i finalitat de l’oferta de Bach to Beach, encara que es van readaptar algunes peces del programa previst. Tinney i Lange interpretaren la música de Johann Sebastian Bach, Johannes Brahms, Franz Liszt, Franz Schubert, Clara Schumann i Amy Beach.

La veu de la soprano escocesa fou el principal atractiu entre el marès encalmat de la nit, no sense l’acompanyament del piano amb què es conforma aquest meravellós cant de lied basat en l’espiritualitat de les seues composicions. L’obertura amb dues peces de Johann Sebastian Bach presagiava una nit agraïda per a l’oïda. Seguidament Carine Tinney interpretà Franz Schubert per concloure, amb aquest autor, amb la popular ‘Ave Maria’, amb què es donà pas a les composicions de Franz Liszt.

Després d’una curta pausa, el duet de Bach to Beach retornà a l’escenari per seguir delectant un públic atent i enlluernat amb el timbre de veu, pur i pulcre, de la soprano d’Escòcia, que convidà al recolliment i a endinsar-se en un viatge plaent dins la fantàstica acústica que acullen les pedreres. Tinney i Lange reprengueren el concert amb les peces de Johannes Brahms, en el que fou un inici una mica més dinàmic i amb el repertori més ampla de la nit. Llavors tocà el torn de Clara Schumann. El concert de lied es va cloure amb la sentida Amy Beach, després d’una hora i mitja d’un plaer musical que va satisfer el respectuós públic present a l’Amfiteatre, entre el qual s’hi trobava la coneguda periodista Mercedes Milà.

Amb tot, el duet de Bach to Beach oferí un bis de Clara Schumann per rematar una nit esplèndida plena de bellesa poètica i musical en la qual es basa aquest tipus de cant espiritual. L’anècdota final va ser que, a la veu de la soprano, també s’hi afegí el cant cadenciós d’una òliba. Una cloenda amb el segell de Lithica, sense dubte.

 

Fotografía: Josep Bagur