Maria Àngels Gornés il·lumina les Pedreres de Lithica

Davant d’un públic generós, la cantautora menorquina van enlairar un fosquet musical ple de sensibilitat de qui estima l’entorn natural, la poesia, la cultura i abraça, a més, l’esperança.

Maria Àngels Gornés no va decebre. En absolut. La cantautora ciutadellenca presentà ahir a l’amfiteatre de les Pedreres de s’Hostal Les ales obertes, el seu tercer treball discogràfic que va satisfer al públic present en l’estrena del Festival d’Estiu Fosquets de Lithica.

 

     

 

Una nit agradable que presentaren la presidenta de la Fundació, Laetitia Lara, i la coordinadora del Festival Anna Bagur. A partir del pròleg, restà un concert ben resolt. A més dels temes del nou CD, la cantant també entremesclà la cançons de sempre, que congratularen l’auditori, sens dubte.

 

     

 

Una compilació composicions musicades sobre poemes de Damià Borràs, Francesc Florit, Carme Cloquells, Joan F. López Casasnovas i del seu més fidel referent, Gumersind Gomila. La posada en escena vingué emmarcada per la qualitat musical de Guiem Soldevila (teclats i guitarra) David Rotger (guitarres) Lluís Gener (baix), Violant Menorca (violí) i Moisès Pelegrí (percussions), que agombolaren la melosa veu de la cantant menorquina.

 

     

 

Però Gornés encetà l’espectacle en solitari amb un tema de Ruiz i Pablo (Menorca) que anà directament a l’ànima de l’espectador. La seguí el tendre poema Nocturn per a una illa (Pere Gomila). Llavors van entrar en escena els músics amb una cançó per recordar la lluita històrica per preservar l’illa del ciment: Secrets de la terra (Antoni Taltavull), que ens recordar la necessitat de mantenir la cura pel territori. Llavors va anar alternant cançons dels anteriors discos amb les del nou àlbum (Les ales obertes, L’oreneta extraviada, La llum salvatge, La brisa infidel i El saule trist… de Gumersind Gomila) o la nova cançó, plena d’estima, Com ho faré sens tu (Joan López). Llavors pujà a l’escenari la poeta Carme Cloquells, de qui Gornés inclou un poema seu al disc: Vora el penya-segat. Un tema que la pròpia Cloquells va recitar la primera part, per acaba amb el seu cant la protagonista del vespre. Versos, aquests, que ragen la sensibilitat femenina. També entre les noves cançons dues lletres de Florit Nin fetes una sola cançó: Veles/Barca, la vivència vora el mar, la poesia marinera. I arribà la sorpresa amb la cançó Dansa, ja que pujà a l’escenari la ballarina Gêliah Dansânima, que acompanyà amb els seus moviments la veu i la música. Una amalgama de cant, sons i dansa que segellaren un moment màgic i preciós dins l’Amfiteatre, mentre la lluna creixent de l’illa guaitava per sobre les cornises de marès.

 

     

 

Però arribava el final d’un concert que fou complet i ben trabat amb la resta de la banda. I el públic reaccionà agraït per la vetlada. Avinyó recordà la vileta de la Catalunya Nord on Gumersind Gomila hi escriví tanta enyorança. Tanmateix no hi podia haver un final sobtat i mentre els músics abandonaren l’escenari de pedra, Maria Àngels Gornés, de nou en solitari, talment començà, tancà l’estrena dels Fosquets de Lithica amb Mariners sense barca (Pere Xerxa/Joan López), un altre dels temes clàssics, talment un himne que dona veu a la definició dels menorquins. La cantautora va finalitzar la seua l’actuació amb La tomba damunt la platja (Gumersind Gomila), un bell cant a la vida, un romanç ple de nostàlgia de qui un dia es va emportar l’illa a França.

     

Nit agraïda en l’estrena del festival d’estiu de Lithica. I una veu fidel que no ha canviat gens en més de quaranta anys de trajectòria i que deixà palesa la força amb què es presenta encara, dalt d’un escenari, la Musa de Menorca.

 

Fotografía: Josep Bagur